Waterloo tindrà un museu ABBA per honrar la ciutat amb l'himne no oficial d'Eurovisió
El museu memorial de la batalla de Waterloo, que commemora el final de l'Imperi de Napoleó, homenatjarà el grup ABBA per haver donat una segona vida a aquesta ciutat belga i haver-la elevat a la categoria d'“himne no oficial d'Eurovisió”, en fer servir el seu nom per titular la cançó amb què el quartet suec va saltar a la fama al festival del 1974.
“No podem saber si, sense Eurovisió, ABBA seria allò que és avui dia. Però és clar que Eurovisió tampoc seria el mateix sense ABBA. ”Waterloo” és una cançó mística per a Eurovisió. Potser perquè tothom es va sorprendre, en veure un grup estrany, vestit de manera rara, amb una cançó enganxosa”, comenta la cap del museu, Marine Cailliau. I afegeix: “El presentador belga d'Eurovisió em va dir que cada any, just abans que comenci el concurs i la televisió connecti, sempre hi posen la cançó “Waterloo” i tot el públic la canta”.
Per conèixer més de prop la relació entre ABBA, Eurovisió i Waterloo, el museu de la batalla que el 1815 va portar a la rendició de l'emperador francès Napoleó, acollirà a partir de l'octubre de 2023, una exposició que no només comptarà amb anècdotes històriques d'ABBA, sinó també amb vestits seus i molta música, coincidint amb el 50è aniversari de la creació del grup.
El memorial de Waterloo compta amb l’ajuda del biògraf oficial d’ABBA als països francòfons, Jean-Marie Potiez, que va acceptar l’encàrrec de ser el comissari de l’exposició. "Les noves generacions han descobert les cançons d'ABBA gràcies a les pel·lícules de 'Mamma Mia' i a les versions que han fet molts artistes. La popularitat d'ABBA és excepcional al món de la música. El secret és a l'alegria que amaguen els seus cançons, necessitem aquest tipus de música”, assegura Potiez.
Per al comissari de la mostra, el grup va aconseguir l'èxit gràcies al seu caràcter "ambiciós", ja que, segons explica, des dels inicis, els quatre membres estaven decidits a "conquerir el món amb les lletres", i van veure a Eurovisió l’oportunitat perfecta per donar-se a conèixer més enllà de Suècia, el seu país natal.
Jean-Marie Potiez comenta que "el títol de la cançó podria haver estat molt diferent, ja que, en un primer moment, la idea era anomenar-la 'Honey pie' (‘Pastís de mel’), però l'assessor del grup els va suggerir el nom de 'Waterloo'. Buscava un títol curt i comprensible en diferents idiomes, i el va trobar va trobar fullejant una enciclopèdia. Ho va proposar a la banda i ells van començar a escriure una història d'amor, on una dona diu que la seva relació amorosa acaba com la derrota de Napoleó a Waterloo".
Al final, 50 anys després que dues parelles d'amics units per la música fundessin ABBA a Estocolm, les lletres dels quatre segueixen sonant avui dia a la ràdio i la televisió, perquè "la màgia" de les seves melodies, diu Potiez, està en el fet que semblen “atemporals”, i que la gent segueix volent ballar-les i cantar-les com si fos el primer dia.
