Troben una actuació perduda de The Beatles gravada el 1964 per a la BBC
S'ha trobat la primera actuació perduda de The Beatles al programa “Top of the Pops“ de la BBC del 1964. La gravació original en negatiu de 35 mm, que la cadena britànica va esborrar i reutilitzar fa dècades, s'ha recuperat gràcies a l'organització de preservació audiovisual ‘Film Is fabulous!’. El material estava guardat per la família d'un antic professional del sector ja mort.
El programa es va enregistrar el 19 de març de 1964 al BBC Television Theatre de Londres. El quartet de Liverpool hi interpreta els clàssics ‘Can't buy me love’ i ‘You can't do that’. L'actuació es va fer just el dia abans que aquestes cançons es llancessin oficialment com a senzill al Regne Unit.
A més de les actuacions, el metratge inclou moments darrere de les càmeres on es veu John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr fent bromes, ballant per divertir-se i interactuant amb els tècnics i les maquilladores del plató entre presa i presa. Hi ha quatre preses de la primera cançó i dues de la segona, incloent-hi un primer pla on Lennon fa ganyotes directament a la càmera.
El valor històric d'aquesta troballa és incalculable perquè es tracta del registre complet més antic que es conserva de la banda en aquest mític programa musical de la televisió britànica. Durant dècades, només havien circulat fragments gravats per espectadors des dels televisors, amb una qualitat molt limitada. Un equip d'especialistes ja està treballant en la restauració digital del metratge abans de tornar-lo als arxius oficials de la BBC i negociar-ne la futura emissió pública.
Per què la BBC va esborrar originalment aquestes cintes?
La BBC va esborrar originalment aquestes cintes per una combinació de raons econòmiques, falta de previsió i limitacions contractuals de l'època. Entre els anys 50 i 70, la cadena britànica va destruir o sobreescriure prop del 60% o 70% de la seva programació.
Els motius principals d'aquesta pràctica, coneguda com a wiping (esborrat), van ser:
- L'alt cost de les cintes de vídeo: Les cintes magnetofòniques de dues polzades que s'utilitzaven llavors eren extremadament cares (l'equivalent al preu d'un cotxe familiar petit). Reutilitzar-les per als nous programes estalviava molts diners als pressupostos de producció.
- No existia el mercat domèstic: En aquell moment no existien el VHS, els DVD ni les plataformes a la carta. La televisió es considerava un mitjà efímer; es pensava que un programa s'emetia una vegada i ja no tenia cap més valor comercial ni d'entreteniment futur.
- Problemes d'espai i falta de política d'arxiu: La BBC no va tenir una política oficial de preservació històrica fins a l'any 1978. Emmagatzemar milers de llaunes de metall ocupava un espai físic enorme del qual no disposaven.
- Restriccions dels sindicats: Els sindicats de músics i actors limitaven estrictament el nombre de vegades que es podia reemetre un programa. Com que legalment gairebé no es podien fer reposicions, guardar el material es veia com un pes inútil.
- Menyspreu cap a la cultura pop: Els directius de la televisió de l'època, d'una generació més gran, consideraven que la música pop i fenòmens com la Beatlemania eren modes passatgeres que ningú voldria tornar a veure al cap d'uns anys.
Aquesta política d'esborrat va fer que es perdessin milers d'hores de la història de la televisió, incloent-hi els primers anys de “Top of the Pops“, clàssics de la ciència-ficció com els primers capítols de “Doctor Who“ o actuacions úniques de bandes llegendàries.




