"Strangers in the night", el clàssic que odiava Frank Sinatra

El 1960, Frank Sinatra va fundar Reprise, el seu propi segell discogràfic. Després de gairebé dues dècades dedicat a el món de l'espectacle, el cantant italoamericà es va adonar que només així tindria un veritable control sobre la seva carrera artística. Gràcies a Repride, Sinatra podia triar els seus músics, els seus arranjadors, treballar aliè a fenòmens com el rock and roll, l'auge dels cantants folk, com Bob Dylan, la beatlemania, i el que és més important, decidir el seu repertori.

No obstant això, i malgrat aquesta independència, el 1966 La Veu va prendre una decisió una mica incomprensible que li afectaria la resta de la seva carrera. En lloc de seguir el seu instint artístic, es va decantar pel criteri empresarial i va gravar "Strangers in the night", un àlbum que va tenir magnífics resultats econòmics, però del què no va quedar massa convençut. La raó? Precisament la cançó que donava títol al disc.

El tema havia estat compost pel director alemany d'orquestra Bert Kaempfert, qui va rescatar un fragment instrumental que havia utilitzat prèviament en la banda sonora de la pel·lícula 'Espies en acció', protagonitzada per James Garner i Melina Mercouri. De fet, en un primer moment es va pensar en l'artista grega per interpretar la cançó. Però Mercury Records la va rebutjar amb l'argument que la tonalitat era més apropiada per a una veu masculina. D'aquesta manera, i amb una nova lletra en anglès escrita per Charles Singleton i Eddie Snyder, va anar a parar a mans de Sinatra.

"No vull cantar això. És una merda ". Aquesta va ser, segons diverses biografies, la resposta que Sinatra li va donar al seu ajudant Irving Weiss quan li va proposar interpretar "Strangers in the night". Tot i aquesta mala opinió i de la seva gairebé omnipotent capacitat de decisió, quan a Reprise van saber que la cançó també se li havia ofert al cantant Jack Jones, van convèncer a Sinatra de la necessitat de gravar-la abans que qualsevol altre. L'objectiu era, simplement, ser els primers. Però el que ningú esperava, començant pel propi Sinatra, era que la cançó es convertiria en un èxit mundial.

Publicada el maig de 1966, el 9 de juliol "Strangers in the night" va arribar al número 1 de la llista d'èxits Billboard, la més influent del món. Va repetir aquest mateix lloc en la llista anglesa de senzills més venuts i va obtenir també molt bons resultats en altres rànquings europeus. Per si no fos suficient, en l'edició dels Grammy d'aquest mateix any, la cançó i l'àlbum van sortir vencedors en les categories de Millor interpretació masculina pop, Millor disc de l'any, Millor arranjament musical per a interpretació vocal i Millor gravació.

L'acollida va ser tan bona que, a partir de llavors, a més de clàssics com "Night and day", "I've got you under my skin", "Witchcraft" o "Just one of those things", en els concerts de Sinatra sonava, a desgrat de l'artista, "Strangers in the night". Tot i que en alguns concerts feia el possible per no interpretar-la, el públic la demanava i no el deixava marxar de l'escenari fins que la acabava cantant, encara que fos com a bis.

En tot cas i malgrat la tírria que li tenia Sinatra, "Strangers in the night" li havia permès gaudir d'una vida envoltada de luxes i comoditats, entre les quals hi havia un helicòpter i avió privats, apartaments, mansions i excessos.

Tant és així que Sinatra no va tenir problema a repetir una experiència semblant tres anys més tard i sacrificar de nou el seu criteri artístic en benefici de la seva fortuna, la qual va arribar a rondar els dos-cents milions de dòlars (cent setanta milions d'euros). Va succeir amb "My way", un altre dels seus grans èxits. Aquesta vegada, però, aquesta cançó sí que li agradava.