Polèmica dins els The Who

The Who viu una inesperada tempesta interna després del polèmic acomiadament de Zak Starkey, baterista de la banda des del 1996 i fill de Ringo Starr. Un incident tècnic durant un concert al Royal Albert Hall va derivar en una crítica pública de Roger Daltrey, que, visiblement molest, va acusar en ple directe la intensitat excessiva de la bateria durant ‘The song is over’. 

El que semblava un frec puntual va anar en augment ràpidament. Ringo Starr no va trigar a mostrar el seu malestar amb l'actitud de Daltrey, qualificant el seu lideratge de «poc encertat», segons declaracions recollides per la revista Rolling Stone.

Tot i que Starkey va ser acomiadat dues setmanes després de l'incident, una breu reincorporació —gràcies a la mediació de Pete Townshend— va intentar reconduir la situació. No obstant, el retorn va durar tot just deu dies. Un missatge va deixar clar que «no funcionaria mai», animant el baterista a presentar la seva sortida com a voluntària. 

Starkey no va amagar la seva decepció, però també la seva gratitud pel suport del seu pare, amb qui la disputa va adquirir un matís familiar i emocional. Declaracions passades de John Entwistle també van deixar entreveure antigues tensions econòmiques dins de la banda.

Mentre The Who prepara la seva gira de comiat als Estats Units d’Amèrica, Zak Starkey queda fora del projecte i serà substituït per Scott Devours. 

The Who és una de les bandes més influents i emblemàtiques de la història del rock britànic, coneguda per la seva energia escènica, els seus innovadors treballs conceptuals i el seu impacte en la música moderna.

Formada a Londres el 1964, la formació original estava composta per Roger Daltrey (veu), Pete Townshend (guitarra), John Entwistle (baix) i Keith Moon (bateria). 

Èxits destacats com ‘My generation’ (1965), que esdevingué un himne juvenil, i ‘Substitute’, van establir el seu estil distintiu. Començaren a experimentar amb la tecnologia d’estudi i a desenvolupar l’òpera rock, amb temes com ‘Tommy’ (1969) o ‘Quadrophenia' (1973). 

Considerats pioners del rock d’estadi, el punk i el hard rock, han influenciat artistes com The Clash, Pearl Jam, U2 i molts més. El seu directe al festival de Woodstock (1969) i el concert a Live at Leeds (1970) són considerats llegendaris. 

The Who han venut més de 100 milions de discos a tot el món, i va entrar al Rock and Roll Hall of Fame el 1990.