Pink Floyd llança una nova cançó de suport a Ucraïna

Durant la segona meitat del segle XX, Pink Floyd va esdevenir la banda sonora d'un moviment social i polític de canvi. La seva essència reivindicativa i trencadora s'ha mantingut durant gairebé quatre dècades després de la seva dissolució el 1985. 

Ara, després de 28 anys d’aturada, el grup britànic ha tornat a ajuntar-se per publicar un tema de suport al poble ucraïnès titulat ‘Hey hey rise up’(‘Ei, ei, aixeca’t’). 

Es tracta de la primera cançó que grava la banda des de l’àlbum "The division bell" (1994), però sense la mítica veu de Rogers Waters. En canvi, ens retrobem amb dos dels seus membres llegendaris, com són David Gilmour i Nick Mason, acompanyats per altres col·laboradors habituals com el baixista Guy Pratt i el teclista Nitin Sawhney. La interpretació vocal va a càrrec del cantant ucraïnès Andriy Khlyvnyuk, de la banda de rock Boombox. 

Cantada en llengua ucraïnesa, la cançó utilitza parts de la veu de Khlyvnyuk per vertebrar el ritme i el missatge, de clar suport a la població que pateix l'agressió de Rússia. Gilmour, que té una nora i nets ucraïnesos, va decidir que era hora d'actuar en veure el clip que va penjar el cantant a la xarxa social Instagram en una interpretació a capella a la plaça Sofiyskaya de Kíev. 

Des d’aquest lloc simbòlic, Khlyvnyuk va entonar ‘Oh, el viburn vermell al prat’, una cançó de protesta popular ucraïnesa escrita durant la primera guerra mundial. I és l’última frase d’aquesta cançó la que dona títol al nou tema de Pink Floyd. Tots els beneficis que generin les reproduccions i visualitzacions seran destinades de manera íntegra a l’ONGUkrainian Humanitarian Relief. 

El videoclip de ‘Hey hey rise up’ és obra del director i guionista Mat Whitecross, mentre que la caràtula del senzill, dissenyada per l’artista cubà Yosan León, té el dibuix d’un gira-sol, la flor nacional d’Ucraïna.