“El rei Peret”, el biopic de l’icònic cantant de rumba catalana
Basat en les memòries de l'icònic cantant de rumba catalana, "El rei Peret" és un biopic que aprofundeix en la seva vida més enllà dels escenaris. No sols parla de la música de Peret, sinó que també presenta el seu costat humà i les contradiccions que van marcar la seva vida, oferint al públic una visió completa i detallada del llegendari artista.
Estrenat al BCN Film Fest l'abril del 2024, aquest film presenta una mirada íntima a la vida personal i professional de Peret, explorant els seus conflictes familiars, la la seva carrera musical i la seva faceta espiritual.
La pel·lícula recorre diversos aspectes de la seva vida, des dels seus anys de joventut, passant per la seva actuació a Eurovisió el 1974 amb el tema ‘Canta i sé feliz’, i fins a la seva destacada actuació a la clausura dels Jocs Olímpics del 1992 a Barcelona.
A més de la seva carrera musical, el film aborda aspectes menys coneguts de la seva vida, com la seva relació amb la seva dona Santa i les seves aventures al palau reial de Jordània, on la seva actuació era el regal d'aniversari del rei Hussein, cortesia de la reina Noor. També es mostra la seva espiritualitat, on va exercir com a pastor evangelista.
Dirigit per Esteve Rovira i amb guió de Manel Bonany, el biopic "El rei Peret" compta amb un repartiment de luxe que inclou el mataroní Jordi Coll com el jove Peret, i Pep Anton Muñoz interpretant el cantant a la seva maduresa, juntament amb Àsia Ortega, Marta Tomasa, Jordi Planas, Toni Sevilla, Pepa López, Paul Berrondo i Elena Gadel, entre d’altres. La direcció de fotografia està a càrrec de Fèlix Bonnin i la música, essencial per capturar l'essència de Peret, és composta per Marc Timón.
Peret, el nom real del qual era Pere Pubill Calaf, és recordat pel seu paper fonamental en popularitzar la rumba catalana. Malgrat les oposicions familiars i les pressions del règim franquista, Peret va emergir com una figura internacional a la música. Tot i això, la seva naturalesa individualista i les tensions derivades de l'èxit el van portar a retirar-se temporalment de la música, per després tornar com el "Rei de la Rumba Catalana".
