El primer disc que va incloure les lletres de les cançons

Hi va haver un temps en què si volies aprendre la lletra de la teva cançó preferida havies d'aguditzar l'oïda, caçar paraules al vol i inventar-te allò que no enxampaves. Avui n'hi ha prou amb un clic per aconseguir els textos complets d'un àlbum, fins i tot amb la seva traducció i anotacions, però fa diverses dècades escoltar un disc amb les lletres a la mà estava considerat com una extravagància, fins i tot una amenaça per a la indústria. 

Per entendre-ho cal remuntar-se a una època en què les lletres de les cançons eren considerades propietat valuosa per les editores, que aconseguien importants ingressos amb la seva publicació independent, en forma de partitures o llibres. Incloure-les gratuïtament als discos es veia com anar en contra del seus interessos.

També cal tenir en compte que fins a mitjans dels anys 60 els àlbums com a tal estaven considerats com a simples contenidors de cançons que ja sonaven a la ràdio o que es venien independentment en singles de 45 revolucions per minut. No estaven pensades com a obres artístiques completes, per la qual cosa tampoc no es cuidaven aspectes referents al seu disseny o a la informació que aportaven. 

Com tantes coses a la música popular, allò va canviar amb The Beatles i el seu revolucionari “Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band“, publicat el 26 de maig de 1967. Per a aquell àlbum els de Liverpool van apostar per un concepte integral que unís les cançons en un tot únic. Volien que aquest disc fos alguna cosa més que un producte auditiu, volien que fos una experiència multisensorial en què música, imatge i paraules estiguessin connectades.

John Lennon i Paul McCartney havien començat a escriure lletres més complexes, amb referències literàries, psicodèliques i socials, i estaven entestats que el missatge arribés a l'oient, no només les melodies. Perquè la gent no es perdés res, van decidir imprimir les lletres directament a la funda del disc. 

Inicialment, els editors es van resistir tement perdre els guanys, però McCartney va convèncer el segell que la seva idea transformava completament l'experiència auditiva de l'oient. L'impacte va ser immediat i va contribuir a estendre la idea que un àlbum podia ser alguna cosa més que un conjunt de cançons obligades a conviure juntes al mateix vinil. 

Per ser justos, aquella no va ser la primera vegada que la lletra d'una cançó s'incloïa en un àlbum, ni tan sols al món del rock. Frank Zappa & The Mothers of Invention ja van incloure notes extenses i algunes lletres (no totes) al seu àlbum “Freak Out!“ només un any abans. I certs discos de folk i cançó francesa ja portaven petits quaderns amb les lletres de les cançons de Georges Brassens o Jacques Brel. Però, “Sgt. Pepper's“ va ser el primer àlbum en incloure les lletres de les cançons com un element artístic central i no només com un extra per a entesos. 

Altres artistes, en comprovar l'entusiasme del públic amb la idea, van començar a incloure també les seves lletres als llibrets i les portades, un costum que es va anar instaurant als anys 70. Amb l'auge del casset als 80 i el del CD als 90, els llibrets es van ampliar i ja es va estandarditzar la inclusió dels textos. Amb tot, no hem d’oblidar mai la importància d'aquells fets que canvien el curs de la història.