El Molino reobre les seves portes
El Molino, icona del Paral·lel barceloní, reobrirà les portes el proper 27 d'octubre amb una festa inaugural. La nova etapa de la sala de propietat municipal, adquirida per l'ajuntament a canvi de 6,2 milions d'euros el 2021, estarà gestionada per l'empresa Barcelona Events Musicals, organitzadora del Festival Cruïlla, i marcada per una programació protagonitzada per les músiques "d'arrel" (rumba catalana, flamenc, cançó d'autor...) amb, sobretot, molta presència de jazz. També hi incorporarà propostes de comèdia, una altra de les branques que dominen els nous gestors.
El nou El Molino serà, per exigències arquitectòniques, una sala de petit format amb capacitat per a 250 persones, amb sofàs, butaques i taules que vol emular locals històrics com el Blue Note de Nova York o el Ronnie Scott's de Londres, i on es podrà beure i sopar durant l'actuació amb una oferta gastronòmica del restaurant JOK.
En aquesta nova etapa, el local obrirà de dimecres a diumenge amb tres sessions al dia: la primera serà de 20 a 21.30 hores; una segona passada a les 22 fins a les 23.45 hores; i un darrer que començarà a mitjanit protagonitzat per un DJ. Els preus oscil·laran entre el 12 i els 70 euros.
La programació regular s’estrenarà el divendres 1 de novembre. Entre els primers artistes programats hi ha Donald Harrison, Bill Frisell, Eliane Elias, Uri Caine, Eliades Ochoa, Ayo, Fatomauta Diawara, Theo Croker, Zoh Amba i Maestro Espada. De moment, el jazz és el fil conductor principal, tot i que El Molino també desplegarà programacions de flamenc, rumba i cançó d'autor; tot plegat amb la col·laboració d'entitats i festivals com l'Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya, l'Associació Carabutsí, el BarnaSants, el Jazz I Am i El Dorado Societat Flamenca Barcelonina, entre d'altres. El que no hi haurà serà revista musical o music-hall, el gènere més popular en els anys de glòria d'El Molino.
Aquesta nova etapa d’El Molino es vincula amb la voluntat de mantenir l’esperit transgressor de la sala, que des del 1910 ha estat la llar per a la bohèmia i un altaveu per a la gauche divine; un espai de transgressió, un temple popular de la nit catalana.
